INVESTIGACIÓ
El diàleg amb la matèria
La matèria no és un material passiu que espera ser modelat.
Cada material té una memòria, una resistència i una manera pròpia de respondre.
Treballar amb ella significa entrar en un diàleg constant entre la voluntat i l'inesperat.
M'interessa aquest espai d'incertesa on la idea inicial es modifica durant el procés i la mateixa matèria participa en la construcció del resultat.
És precisament en aquesta negociació on apareix el coneixement.
El gest com a empremta
Cada persona dibuixa, modela o escriu d'una manera irrepetible.
M'interessa aquesta singularitat.
El gest és una forma de pensament.
Cada traç conserva una informació que va més enllà de la seva aparença formal.
En ell hi conviuen la memòria corporal, l'experiència, la intuïció i totes aquelles decisions que sovint es prenen abans de ser conscients.
Per això el procés ocupa un lloc tan important dins la meva pràctica.
Abans que l'obra acabada, m'interessa comprendre què succeeix mentre aquesta està naixent.
Entropia
El projecte Entropia reuneix moltes d'aquestes investigacions.
Parteix del concepte científic d'entropia per reflexionar sobre els processos inevitables de transformació que afecten tant la matèria com els sistemes naturals i humans.
Les escultures no representen el caos.
Sorgeixen de la voluntat d'observar-lo com una força capaç de generar noves estructures, noves formes de vida i noves maneres d'entendre el canvi.
Cada peça és un fragment d'aquest procés continu.
Una pràctica transversal
No estableixo fronteres entre escultura, ceràmica, dibuix, il·lustració, gravat, pintura o disseny gràfic.
Per a mi són diferents llenguatges que em permeten investigar una mateixa pregunta des de perspectives diverses.
La pràctica artística és una forma de coneixement.
Un procés d'observació, experimentació i transformació que em permet comprendre millor la relació entre la matèria, el pensament i l'experiència humana
La transformació com a llenguatge
La meva pràctica artística neix d'una pregunta que continua oberta: com es transforma una experiència en una forma?
M'interessa observar el recorregut invisible que segueix una idea, una emoció o un record des que apareix en la ment fins que es converteix en un gest, una línia, una textura, un volum o una imatge.
Aquest procés, aparentment intangible, es manifesta a través de la matèria. El fang, el paper, la tinta, la pintura o la superfície gravada deixen de ser simples materials per convertir-se en registres físics del pensament.
Cada obra és la petjada d'una transformació.
El cervell, el gest i la forma
Una part important de la meva investigació gira al voltant dels processos mentals.
M'interessa el moment exacte en què una experiència deixa de ser pensament i es converteix en gest.
Em fascina el recorregut que segueix una idea des de l'activitat neuronal fins a l'expressió plàstica.
També m'interessa la capacitat transformadora de l'art.
Com una pràctica artística pot convertir-se en una eina per reorganitzar la percepció, elaborar una vivència o obrir nous espais de comprensió.
No entenc la creació com una representació de la realitat, sinó com una manera de construir-la.
El gest com a empremta
Cada persona dibuixa, modela o escriu d'una manera irrepetible.
M'interessa aquesta singularitat.
El gest és una forma de pensament.
Cada traç conserva una informació que va més enllà de la seva aparença formal.
En ell hi conviuen la memòria corporal, l'experiència, la intuïció i totes aquelles decisions que sovint es prenen abans de ser conscients.
Per això el procés ocupa un lloc tan important dins la meva pràctica.
Abans que l'obra acabada, m'interessa comprendre què succeeix mentre aquesta està naixent.
Pintura
La pintura representa un altre espai d'experimentació.
En ella torno a investigar la matèria, el color, el gest i la superfície des d'una altra temporalitat.
Cada llenguatge ofereix preguntes diferents, però tots comparteixen una mateixa voluntat: comprendre els processos que connecten el pensament amb la forma.
El cartell
El cartell representa per a mi un exercici de síntesi. Una investigació sobre la capacitat d'una sola imatge per condensar una idea complexa i activar la mirada de l'espectador.
El cartell és un exercici de síntesi.
Una investigació sobre com una idea complexa pot condensar-se en una única imatge capaç d'interpel·lar l'espectador.
M'interessa la construcció del llenguatge visual, l'equilibri entre forma i contingut, i la capacitat simbòlica de la composició gràfica.
La il·lustració i el llenguatge
La il·lustració constitueix una altra línia fonamental de la meva investigació.
No l'entenc únicament com una disciplina narrativa.
La il·lustració ha estat durant anys un espai privilegiat per investigar la relació entre imatge i pensament. M'interessa especialment la capacitat de la imatge per comunicar allò que el llenguatge verbal no arriba a formular, així com les tensions que apareixen quan text i imatge comparteixen un mateix espai narratiu.